Publicat el 18/08/2023
Explica una història tibetana, que un dia, un vell mestre espiritual preguntà als seus seguidors el següent:
- Per què la gent es crida quan estan enfadats?
Tots ells van pensar uns moments:
- Perquè perdem la calma - va dir un - per això cridem.
- Però per què cridar quan l’altra persona està al teu costat? - preguntà el savi - No és possible parlar-li en veu baixa? Per què crides a una persona quan estàs enfadat?
Aquelles persones van seguir donant altres respostes però cap d’elles satisfeia al savi. Finalment ell explicà:
- Quan dues persones estan enfadades, els seus cors s’allunyen molt. Per cobrir aquesta distància han de cridar per poder escoltar-se. Com més enfadats estan més hauran de cridar per sentir-se l’un a l’altre a través d’aquesta gran distància.
Llavors ell va seguir:
- Què passa quan dues persones s’enamoren? Ells no es criden sinó que es parlen suaument. Per què? Els seus cors estan molt a prop. La distància entre ells és molt petita.
El savi va somriure i digué:
- Quan s’enamoren més encara, què passa? No parlen, xiuxiuegen i estan encara més a prop en el seu amor. Finalment no necessiten ni xiuxiuejar. Només es miren i això és tot. Així estan dues persones quan s’estimen profundament.
Llavors va dir:
- Quan discutiu no deixeu que els vostres cors s’allunyin, no digueu paraules que generin més distància. Pot arribar un dia que la distància sigui tan gran que els cors no trobin el camí de tornada.
Anònim